Aquestes son algunes idees que ens ajudaran a aconseguir una bona convivència:

• Prepara al teu gos o gat durant l’embaràs. Els animals de companyia –també nosaltres- tenen les seves costums i rutines, fet que els manté equilibrats i sense ansietat. Per tant, si el teu estil de vida canvia, ell ho notarà. Ja embarassada, pots deixar que s’acosti al cotxet del nadó i l’ensumi, per començar a assimilar que estarà aquí. De la mateixa manera ho pot fer amb l’habitació. La nostra mascota pot entrar a descobrir les noves curiositats sempre que compleixi les pautes de comportament que li marquis. Abans que arribi el nadó, corregeix-lo.
• Cures a ratlla! Porta el pelut al veterinari perquè li llimin les ungles i assegura’t que està ben desparasitat i amb totes les vacunes al dia. No haurem de preocupar-nos per a res si les seves condiciones higièniques i de salut son bones, a no ser que descobrim que el nostre nadó és al·lèrgic. Si fos així, haurem de visitar al metge de capçalera. Sempre hem d’evitar que el petit no s’apropi a la menjadora o a les joguines del gos. Si el tema de les bactèries o malalties et segueix preocupant, la ciència ha demostrat que els nens que creixen amb un gos abans de l’any d’edat tenen un 13% menys de risc de patir asma.
• Preveu els canvis. Si no podràs passejar-lo com abans, assegura’t que algú ho farà per tu. No el descuidis. És un bon moment, a més a més, per aprofitar-se d’aquesta nova etapa. Si hi ha hàbits que vols que canviïn, com per exemple, que el pelut ocupi una habitació diferent, fes-ho gradualment i premia’l quan vagi al seu nou espai. Serà el seu refugi.
• Paraula d’expert. Si saps que al teu gos o gat no li agraden els nens, assessora’t. Busca a un expert en comportament animal i que vigili com es comporta el pelut en presència del petit de la casa. Els gossos aprenen per associació i podria ser que altres nens s’hagin comportat amb ell de manera que no li agradi i hagi passat por o dolor. Tranquil·la, els experts hi son per aquests casos, t’ajudaran. El més habitual és que això no passi i que es facin amics de seguida.
• Hora de les presentacions! Segurament fa dies que no et veu i per tant el teu gos es posarà eufòric tan sols notar la teva presència. Si pots, espera en un lloc tranquil de casa, acaricia’l amb amor i denota calma. Mostra el nadó a la seva altura però sense posar-lo al terra. Deixa que apropi el morro o inclús li llepi els peus (només els peus!), no el castiguis per fer-ho ja que són curiosos per naturalesa i premia el seu comportament tranquil amb menjar i carícies. No forcis la interacció i que duri el temps que hagi de durar.
• Compte! El gos també es gelós! Els gossos aprenen associant, com els humans! Així que demana a les visites que venen desitjoses de veure el teu nadó, que també facin cas a la teva mascota. Hem d’evitar que el gos relacioni les visites amb ser menyspreat. Nosaltres també hem d’aprendre a fer el mateix – amb jocs, carícies y llaminadures- quan estiguem quan estiguem en presencia del nadó.
• No forcis les situacions. Els animals tenen els seus senyals de calma. Quan volen estar tranquils voltegen el cap, desvien la mirada, es llepen el morro, badallen, es mouen a poc a poc... El nostre nadó hauria de respectar la voluntat de la mascota. Amb el temps el petit aprendrà a respectar l’animal: el seu espai, llenguatge i manera de veure el món. Ell també és independent.
• Compte amb la força! Els nadons, fins als dos anys, coneixen el món a través del tacte. Ho toquetegen tot... Quan vegi al seu gos, el nadó, voldrà acariciar-lo a la seva manera. És a dir; ho farà sense controlar la força, agafant-lo de les orelles o ficant-li el dit a l’ull. Per tant, hem d’assegurar-nos que el petit coneix la manera correcte de relacionar-se amb la seva mascota.
• Mai oblidis aquesta premissa: no deixis sol al teu nadó amb el gat o el gos, encara que siguin els animals més bons i afables del món. Mai. Sempre has de supervisar les seves trobades, jocs o espais compartits. Les mares podem controlar que el nostre nadó no atabali a la mascota o allunyar-lo de l’animal quan aquest estigui molt agobiat. Si els dos estan sols els posem en risc.
• Recorda: els beneficis son infinits. El petit reforçarà la seva autoestima; aprendrà sobre l’empatia; se sentirà estimat i protegit pel seu gos, a més a més de l’estret vincle que farà que es cuidin mútuament. Està demostrat que la socialització dels nens que han conviscut amb animals és més espontània i que poden sentir-se menys estressats i ansiosos. Acariciar al seu millor amic, compartir jocs i fer exercici físic serà positiu per tots dos.

Els nens petits necessiten els estímuls. La convivència amb una mascota serà un regal pel teu nadó. Aprofita aquests consells i estigues al seu costat, supervisant.